L´elaboració d´un projecte permet als estudiants experimentar i realitzar un aprenentatge significatiu basat en descobriments, aprenent dels errors i afrontant diversos reptes que poden sorgir en el procés com per exemple la divergència d´opinions , contradiccions...
La capacitat cognitiva no és un fet purament biològic sinó que també és social perquè en la vida social es produeixen narracions i s´ofereixen interpretacions congruents de la realitat amb els diferents compromisos morals i obligacions institucionals que imperen en cada cultura (Bruner, 2006). Per aquest motiu és útil treballar en projectes, on les interaccions entre diferents persones dona lloc a un intercanvi cultural que enriqueix l´adquisició de coneixements (Cole, 1996).
L´educació té com a objectiu final la comprensió de la realitat i per això cal plantejar-nos interrogants i qüestionar-nos el que sabem i la funció de l´expert ha de ser la de guiar als alumnes, no de forma directiva sinó deixant-los cert grau d´autonomia tal i com proposa Bruner en la teoria de la bastida; on siguin ells els protagonistes del que aprenen implicant-s´hi de manera activa.
L'escola és una comunitat que permet interaccions entre les persones, on les activitats estan regides per regles que contribueixen a la distribució de rols, es dóna un intercanvi i distribució d’objectes. I l'escola es veu immersa en un sistema cultural.
Cal tenir en compte que els coneixements que han d´adquirir els nois i noies han d´estar dins de la zona de desenvolupament pròxim (entenent amb Vygotski la ZDP com la distancia entre allò que una persona pot desenvolupar per si mateixa i el que podria desenvolupar amb l’ajut d’una o altres persones) per a què puguin tant crear-los amb la ajuda dels companys com assimilar-los de manera adequada. El coneixement no és independent dels instruments que estan disponibles en una situació determinada. A la vegada, les situacions no estan solament definides per la perspectiva dels qui hi participen directament sinó també pels investigadors, per tant, en aquest sentit serà útil que l´aprenentatge no sigui guiat sinó per descobriment i siguin els mateixos nois i noies qui elaborin els conceptes sense que hi hagi explícita una situació d´instrucció (qüestions generatives) que fan que assimilin millor els continguts i per tant, tenen un potencial més gran per a captar estructures conceptuals que produiran un coneixement durador i interioritzat.
Els coneixements més que donar-se en situacions d´instrucció (o classes magistrals) on l´expert dona informació (qüestions factuals) han de donar-se per descobriment tal i com apunta el model de Stella Vosniadou (1994).
No hay comentarios:
Publicar un comentario