Foucault: El poder del discurs (I)

L’individu es converteix en el que és a través de la construcció de la seva subjectivitat, en la qual hi participa la psicologia. I hi participa perquè, com a entitat productora de certs termes i creences determinades, amb unes regles determinades i amb una manera de fer coneguda, organitza i estructura les relacions socials particulars en cada cultura (aportant els termes i els significats per a descriure’ns com a individus) com, a la vegada, limita o constreny les activitats i comportament dels seus membres, com diu

Foucault, “las ciencias que tienen como objecto al ser humano dicen que las cosas son así y nosotros, como miembros de una sociedad en la que la verdad obliga, no tenemos mas remedio que someternos”. Així doncs el discurs de la ciència psicològica ens afecta en molts aspectes de la nostra vida. El nou discurs que genera la psicologia esdevé d’un intens treball d’investigació i de desenvolupament de noves teories sobre la naturalesa i el comportament humà. Mentre els psicòlegs donen a conèixer totes aquestes troballes, la societat, i els individus que la formen, les interioritzen, i les afegeixen al seu vocabulari quotidià.

Foucault està preocupat per la dominació que “el poder de las ciencias” te sobre els subjectes. Les ciències dominen la subjectivitat. Les subjectivitats estan essent imbuïdes. Imbuïdes per una veritat que obliga. Estem manipulats pels mitjans, els mitjans de producció de saber, saber que sustenta la veritat, veritat disfressada de poder. El domini intenta captivar les subjectivitats. Som quelcom, però quelcom que ens fan veure. Si tinc un mal dia, serà que estic deprimit?. Si aquell nen em mira malament i es riu de mi, estem davant d’un nou cas de bullying?. El tractament a la diversitat és la solució al baix rendiment escolar? 

Comentaris en veu alta de "Psicologia del Poder i l'Autoritat". Estudis de Psicologia de la UOC