viernes, 28 de noviembre de 2014

Credit de Síntesi en les Cicles Formatius: Construcció del coneixement emprant la metodologia del treball per projectes (I).



L´aprenentatge basat en projectes implica formar equips on els estudiants plantegen, implementen i avaluen projectes que tenen diferent aplicació en el món real. Aquest model té les seves arrels en el constructivisme que va evolucionar a partir de treballs de Vygotski, Bruner, Piaget i Dewey (Galeana, 2006).

 El constructivisme enfoca l´aprenentatge com el resultat de construccions mentals; així, els éssers humans aprenen construint noves idees o conceptes en base de coneixements actuals i previs. 

El treball en equips destaca per ser col·laboratiu, cooperatiu i molts cops l’aprenentatge està basat en problemes reals a partir dels quals s´elaboren els coneixements que contribueixen a crear un concepte integrador de diverses àrees de coneixement i on es promou la capacitat de la investigació i les relacions de treball amb altres persones. 


Es tracta d´una manera d´aprendre molt motivadora ja que normalment es parteix d´algun tema d´interès dels alumnes del qual tenen alguna informació parcial que els interessaria ampliar.


L´elaboració d´un projecte permet als estudiants experimentar i realitzar un aprenentatge significatiu basat en descobriments, aprenent dels errors i afrontant diversos reptes que poden sorgir en el procés com per exemple la divergència d´opinions , contradiccions... 

La capacitat cognitiva no és un fet purament biològic sinó que també és social perquè en la vida social es produeixen narracions i s´ofereixen interpretacions congruents de la realitat amb els diferents compromisos morals i obligacions institucionals que imperen en cada cultura (Bruner, 2006). Per aquest motiu és útil treballar en projectes, on les interaccions entre diferents persones dona lloc a un intercanvi cultural que enriqueix l´adquisició de coneixements.

L´educació té com a objectiu final la comprensió de la realitat i per això cal plantejar-nos interrogants i qüestionar-nos el que sabem i la funció de l´expert ha de ser la de guiar  als alumnes, no de forma directiva sinó deixant-los cert grau d´autonomia tal i com proposa Bruner en la teoria de la bastida; on siguin ells els protagonistes del que aprenen implicant-s´hi de manera activa.

Bibliografia

Bruner, J. (1990). Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza Editorial

Galena L. (2006). Aprendizaje basado en proyectos. Revista Ceupromed.  http://ceupromed.ucol.mx/revista/PdfArt/1/27.pdf